Parlem amb

Tornar a portada

“L’educació al segle XX no va entrar en l’aprofundiment del que som com a persones”

Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona

Rafael Bisquerra Alzina és catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB) i director de màsters i postgraus en aquesta universitat com el Postgrau en Educació Emocional i Benestar (PEEB), Postgrau en Intel · ligència Emocional a les Organitzacions (PIE) o el Màster en Educació Emocional i Tutoria (MEET), entre d’altres. És fundador i primer director del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), grup que imparteix la formació en dimensió emocional i social als nostres equips. El professor Bisquerra farà la conferència inaugural de la XXV Jornada Pedagògica de l’Escola Pia de Catalunya.





Per què cal treballar les emocions a l’escola?
Hi ha moltes necessitats socials que no estan suficientment ateses des de les àrees curriculars ordinàries, i que tenen a veure amb l’analfabetisme emocional. Entre aquestes necessitats podem citar la incidència i prevalença d’ansietat, estrés, depressió, consum de drogues, violència, suïcidis, etc. Cal desenvolupar competències emocionals per preparar  les persones per afrontar millor els reptes de la vida.

 

Vostè diria que les emocions han estat oblidades a l’escola fins ara?
L’educació al llarg del segle XX, i durant tota la història ha estat eminentment centrada en el desenvolupament cognoscitiu: conèixer les ciències i la naturalesa (ciències naturals, física, química, matemàtiques), les llengües (català, castellà, anglès), la societat (geografia, història), les arts, l’educació física, etc. Però no s’ha entrat en el coneixement d’un mateix, en l’aprofundiment del que som com a persones, quin sentit té la vida, què hem vingut a fer en aquest món. Les emocions estan en el més profund d’un mateix i sobre això, no hi ha cap matèria acadèmica que ho contempli.


Relació entre emocional i relacional aprenem més i millor si treballem emocions amb els alumnes?
Hi ha un nexe entre emoció i motivació. Un alumne aprèn allò que realment està motivat per aprendre. Per tant, el que cal és crear la motivació i ja aprendrà per sí mateix el que necessiti. La millor manera de motivar és posant-hi emoció.


Com es treballa la dimensió emocional més enllà de la tutoria?
S’ha de treballar a partir d’activitats diverses, que siguin participatives, basades en la dinàmica de grups, teoria dels jocs, aprenentatge col·laboratiu, raó dialògica, etc. Això inclou treballar la introspecció, canvi d’actituds, implicació emocional, la construcció conscient del propi benestar, la satisfacció de contribuir al benestar social, etc.

Educació emocional és diferent d’educació en valors? Són complementàries?
Són diferents, però complementàries. Són diferents en el sentit que fins ara han tingut marcs teòrics distints. Però cada vegada hi ha més autors que posen l’èmfasi en la fonamentació de la moral i els valors en les emocions. Principalment en l’empatia, la compassió i l’amor. Què és un valor, sinó la implicació emocional en uns comportaments encaminats al benestar general? En la mesura que una persona visqui els valors des de la implicació emocional és quan estem més predisposats a posar-los en pràctica. Una educació en valors purament cognitiva pot portar a saber molt sobre valors, però que no es posen en pràctica. Per practicar-los cal implicar-s’hi; això vol dir està motivat profundament. La qual cosa significa implicació emocional.

Educació emocional i educació interior, són diferents? Són complementàries?
L’educació emocional porta a la interioritat a través d’exercicis com la introspecció i la vivència interna. En aquest sentit es pot observar una relació entre intel·ligència emocional, intel·ligència intrapersonal, intel·ligència existencial i intel·ligència espiritual. Tots ells són conceptes que provenen de marcs teòrics distints, però que en el fons tenen molt en comú. Espiritualitat, interioritat i emocionalitat estan tan relacionats que en molts aspectes costa la distinció entre ells. A vegades depèn més de si estem parlant en un pla de creences religioses o simplement en un pla psicopedagògic. L’educació emocional adopta una perspectiva global i integradora que permet atendre tots aquests aspectes de cara al desenvolupament personal i social.


http://www.rafaelbisquerra.com/ca/