Parlem amb

Tornar a portada

“És curiós que els alumnes pensin que poden aprendre química i que els hi sembli ‘missió impossible’ aprendre a dibuixar”

Ismael Cabezudo, EP Santa Anna-Mataró, i Christian Negre, EP Calella

Aquest és un extracte de la conversa que van mantenir l’Ismael Cabezudo, cap d’àmbit d’Educació Artística i responsable del batxillerat artístic de l’Escola Pia Santa Anna-Mataró i en Christian Negre, professor d’Educació Visual i Plàstica i coordinador TIC i d’Anglès a primària de l’Escola Pia de Calella. La conversa s’inclou dins el podcast Entre profes, converses amb docents,  on professionals de la docència exposen i comenten experiències de la seva tasca diària. En aquesta conversa es reflexiona sobre la situació actual i les perspectives futures de l’educació visual i plàstica al nostre entorn immediat. Tot seguit destaquem alguns dels temes que es citen.


                                                                                           

Ismael Cabezudo                                                                                                            Christian Negre


1. Orientació futura del alumnes del batxillerat d’arts, tendència cap els estudis audiovisuals.

(Ismael) – El reconeixement a les escoles de disseny que s’ha anat produint en els darrers anys a través de convenis amb diverses universitats: Eina amb la UAB; Elisava i la Universitat Pompeu Fabra o Bau amb la Universitat de Vic, per citar-ne alguns exemples, ha fet créixer l’interès del nostre alumnat per aquests estudis. Paral·lelament, les noves tecnologies i una societat eminentment audiovisual, estan ajudant de forma determinant a aquest canvi en el què l’alumnat comença a entendre que professionalment formarà part d’un equip multidisciplinar i que els aprenentatges que ha de fer, també han d’anar en aquesta línia.

Els tallers d’art a l’escola es van adaptant de mica en mica a aquests canvis i ens cal anar facilitant la incorporació d’infraestructures com l’estudi fotogràfic i d’ensenyaments com ara la creació de pàgines web o l’edició de vídeo per a la producció de missatges audiovisuals. Respecte d’aquesta idea podeu visualitzar el documental que vam dur a terme el curs passat (2011/12) amb alumnes de 2n de Batxillerat a la matèria de Cultura Audiovisual amb motiu de la DENIP.


(Christian) – A l’Escola Pia de Calella ja fa 4 anys que vam engegar un crèdit optatiu a quart d’ESO anomenat TICTACVIDEO clarament orientat a la producció audiovisual. En ell es desenvolupen tècniques de producció de projectes relacionats amb les noves tecnologies. Del seu bloc es pot descarregar la programació didàctica amb directrius metodològiques per la seva aplicació. A la 10a jornada de telemàtica educativa organitzada per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya vaig resumir en 15 minuts les claus del crèdit.

 
El perfil d’alumnes que opten pel batxillerat d’arts a l’Escola Pia de Mataró…

(Ismael) – A diferència del que es pot creure d’entrada, al batxillerat d’arts hi accedeix una gran quantitat d’alumnes que no tenen com a opció futura pel que fa a estudis superiors les belles arts. Sovint es tendeix a pensar que només els estudiants que tenen certes habilitats innates en la vessant de les arts plàstiques, i el dibuix artístic és un paradigma en aquest sentit, se’n poden sortir i de fet, hi ha forces alumnes que acaben descartant aquesta modalitat pel fet que consideren que no tenen el nivell necessari en aquesta matèria.

Tanmateix, és important assenyalar que un dels objectius del batxillerat d’arts és ensenyar els alumnes, així que és ben curiós, que els alumnes de l’ESO pensin que poden aprendre química o matemàtiques i que en canvi els hi sembli una “missió impossible” aprendre a dibuixar.

Si distribuíssim el nombre d’alumnes que cursen el batxillerat d’arts pel que fa a la seva orientació futura, podem assenyalar que les carreres de disseny gràfic, de moda, de producte i d’interiors, són les més demandades pels nostres alumnes. Darrerament les carreres vinculades als mitjans audiovisuals, imatge i so, cinema i fotografia estan agafant força embranzida i en canvi, les belles arts han tingut una entrada d’alumnes procedents del nostre centre més aviat reduïda (2 – 3 alumnes per curs). Finalment també cal assenyalar que cada any hi ha alumnes que accedeixen a magisteri a través del batxillerat d’arts i també, però en menor mesura, psicologia, relacions públiques, educació social i d’altres.
 

2. Les limitacions del currículum oficial i la selectivitat davant les innovacions tecnològiques

(Christian) - No hi ha cap mena de dubte quant a la necessitat de formar la competència digital dels nostres alumnes. Així ho certifica la jornada laboral de pràcticament la majoria de la població i sobretot, el sentit comú. Ens agradi o no, cada cop depenem més de la tecnologia. A qualsevol empresa, botiga, entitat, domicili, lloc de treball, fins i tot butxaca, hi ha aparells tecnològics que demanen una certa habilitat per utilitzar-los, una certa comprensió del seu llenguatge propi. Cal desenvolupar aquest llenguatge, cal integrar-lo a les aules perquè forma part de la realitat, del futur dels nostres fills. Tot i l’evidència, el currículum oficial ha quedat obsolet en aquest aspecte, sobretot en tot allò relacionat amb la selectivitat, on es segueix avaluant als alumnes sense tenir en compte la competència digital. Crec que encara ens queda un llarg camí per aconseguir una avaluació per competències eficient.


3. El valor de l’Educació Artística al segle XXI, el foment de l’esperit crític visual

(Christian) – El 90% de la informació que rep qualsevol persona al llarg d’un dia qualsevol és visual. Tot i això, el temps que el currículum dedica a la seva formació és petitíssim. L’educació visual i plàstica ofereix la possibilitat d’integrar aquest desenvolupament mitjançant el llenguatge audiovisual. Un bon percentatge dels nostres alumnes ja disposen de dispositius mòbils capaços d’enregistrar vídeo, i aquests tendeixen a augmentar la qualitat de l’enregistrament mentre el seu cost decreix dia rere dia. Per a molts, la millor manera de construir aquest esperit crític és des de la pràctica. Formar els nostres alumnes en la creació de missatges audiovisuals contempla el desenvolupament d’altres competències que s’integren en l’elaboració del missatge. Per tant, aquesta formació mediàtica mereix una atenció especial que continua essent infravalorada.


4. La rigidesa estructural del sistema educatiu, els horaris i la impossibilitat de fer convergir coneixements a l’aula.

(Christian) - Sembla que l’aprenentatge basat en projectes o problemes s’està popularitzant entre molts equips docents. Una de les virtuts d’aquesta metodologia és la integració i convergència de disciplines per la resolució de tasques. L’estructura horària de la majoria de centres catalans i la separació de disciplines com a contenidors aïllats dificulta la transversalitat de les matèries. Alguns centres educatius, sobretot als EEUU, s’organitzen de manera integral. Un cop consumades les competències lingüístiques i matemàtiques bàsiques, tendeixen a flexibilitzar l’horari escolar al voltant de les demandes dels alumnes. Les aules es converteixen en tallers i laboratoris on, amb la supervisió dels professors, els alumnes intenten construir un aprenentatge significatiu solucionant, a mesura que es generen, els problemes que sorgeixen. A les escoles de primària, es procura que el mestre tutor passi el major nombre d’hores amb el grup classe, mentre que els mestres especialistes acudeixen quan cal tractar algun aspecte concret. La rigidesa del nostre sistema ens manté lluny d’aquesta possibilitat. No crec, en cap cas que el model nord-americà s’hagi de prendre com a exemple universal, però hi veig molts aspectes a tenir en compte, sobretot en relació amb la motivació.

(Ismael) - Personalment em preocupa la rigidesa de les estructures horàries a l’escola. Com a cap d’àmbit i tutor de grups artístics conec i he compartit algunes evidències respecte de l’estructura de la modalitat que, pensem, millorarien el funcionament. Per citar dos exemples, sabem que és millor pel que fa a concentració i rendiment, que els artístics facin durant les tres primeres hores del matí matèries teòriques i que després de l’esbarjo puguin anar al taller a fer matèries de modalitat (més procedimentals), però en aquests moments, els artístics van del taller a l’aula tradicional d’hora en hora. També coincidim en que les matèries de modalitat haurien de tenir una distribució horària de 2 hores i 2 hores, però ara només podem accedir a aquesta distribució quan les matèries són obligatòries i com sabeu, en aquest moment tenim un currículum més aviat obert. Aquests canvis, avui per avui, semblen impossibles en un batxillerat amb totes les modalitat i una estructura unitària… i que consti que he vist els directors pedagògics treballant el 20 de juliol per quadrar horaris, eh!


5. La megaexposició “Diners amb  valor afegit” feta per commemorar els 275 anys de l’Escola Pia Santa Anna i la Marató de TV3.

(Ismael) – L’exposició Diners amb valor afegit és un projecte dels professors de l’àmbit d’arts de la casa: la Núria Alberch, la Nerea Briongos, en Josep Maria Codina i jo mateix i que ha tingut la col·laboració de l’Imma Planas, l’Helena Patrício i la Marta Puigventós en la preparació d’una vetllada musical, poètica i de dansa. Fa més d’un any va arribar a les nostres mans un article de la revista Lápiz en el qual s’analitzava l’ús que havien fet alguns artistes dels diners. Una de les peces que ens va cridar més l’atenció i que més ens va fer reflexionar i visualitzar la potencialitat de la proposta va ser una peça que va presentar Andreas Savva a la Bienal Internacional d’art contemporani de Sevilla de l’any 2004. L’obra, que és una instal·lació, consisteix en una mena de mural creat utilitzant 3.200 bitllets de 10 euros. Lògicament, la peça va estar protegida per dos guàrdies de seguretat durant tot el temps que va estar exposada al públic i com a mínim sempre valdrà, a menys que hi hagi una devaluació de l’euro, el valor dels diners de què està composta.

En definitiva, que vam pensar que seria interessant veure com els nostres alumnes i ex antics alumnes encaraven un projecte amb un tema com aquest. Els de secundària van tenir unes pautes de treball més concretes i limitades i els alumnes del batxillerat d’arts i els ex antics alumnes van tenir molta més llibertat, tot i que els hi vam demanar que els treballs fossin de petit format.

La mostra a més té un marcat caràcter solidari ja que tota la recaptació anirà destinada a la Marató de TV3 que enguany destina els seus esforços a la lluita contra el càncer. Per poder fer aquesta venda d’obres hem demanat ajut a dos alumnes del cicle superior d’informàtica que ens han elaborat una pàgina web: marato escolapia cat des de la qual es poden comprar les obres.
 
8. Una metodologia didàctica: “The flipped classroom”

(Ismael) – La traducció d’aquest concepte vindria a ser “donar la volta a la classe”. La metodologia neix de la idea que els alumnes no haurien de fer els deures a casa, ja que sovint, no han entès prou bé les explicacions del professor i a la seva habitació no tenen ningú a qui poder preguntar els dubtes. Així doncs, el que es proposa és la creació de videopodcasts o “píndoles” de coneixement (poden ser fetes pel mateix professor) que l’alumnat visiona a casa tantes vegades com vulgui, anant endavant i endarrere, aturant l’explicació i practicant, de tal manera que quan arribi a l’aula, pugui dur a terme propostes més complexes, sovint projectes, en les quals pugui aprofitar la presencia física del professor per aterrar d’una manera significativa i situada els coneixements que ha adquirit a casa. Per saber-ne més: http://www.flippedlearning.org/