Parlem amb

Tornar a portada

El treball cooperatiu, més que una metodologia

Jesus Nieto (EP Sarrià) i Jaume Montsalvatge (EP Caldes), docents

 Ja fa uns anys, el Jesús Nieto (EP Sarrià) i el Jaume Montsalvatge (EP jesus nietoCaldes) es van interessar per aquesta metodologia de la qual ja es parlava durant la Segona República però que encara ofereix possibilitats per descobrir.  Aquests dos educadors van formar part del grup de treball que es va posar en marxa a l’EPC. jaume montsalvatgeInvestigacions, lectures, reflexió     i pràctiques amb altres companys els van portar a convertir-se en formadors   de formadors per transmetre coneixements i … passió. 

 

Treball cooperatiu és…
Jesús Nieto: Una metodologia que pretén que els alumnes treballin junts amb la implicació de tots els membres d’un grup. Implicació és la paraula clau: no és treball cooperatiu si un o dos han fet la feina i la resta només han mirat com ho feien.
Jaume Montsalvatge: El treball cooperatiu no és un treball de grup. L’element que els diferencia és la dependència entre els diferents elements del grup, el que coneixem com interdependència positiva. L’activitat que es treballa necessita l’aportació de tots els membres del grup per tenir èxit.
Jesús Nieto: El treball cooperatiu dóna molta importància a la formació dels grups que, normalment, són formats pels docents, per assegurar l’heterogeneïtat des de diversos punts de vista i es realitza a l’aula per tal que el procés de treball sigui controlat pels educadors.

Si la clau és la implicació de tots els alumnes, com aconseguir-la?
Jaume:
La clau està en la imaginació per crear una activitat en què sigui necessària. Hi ha diferents tècniques o modalitats en aquesta metodologia per aconseguir-ho, com per exemple, la del trencaclosques. Cada membre del grup s’especialitza en una tasca i la suma de tasques té per resultat l’activitat. El coneixement especialitzat es comparteix entre tots.
Jesús: Altres tècniques aconsellen l’establiment de rols: tu ets el secretari, un altre portarà el control del material… Rols que impliquen responsabilitats diferents.

Serveix per tal que l’alumne aprengui més i millor?
Jesús: Sí, sens dubte, aprenen més i millor. Tot el que els alumnes aprendran al llarg de la seva escolaritat és  molt important però a mi em costa de trobar un aprenentatge que pugui ser més útil que l’habilitat de saber treballar amb els altres d’una manera eficaç i positiva.
Jaume: Per mi, aquest no és l’objectiu bàsic. L’objectiu és que aprenguin, a part dels aprenentatges conceptuals o procedimentals propis de la matèria, habilitats socials. Capacitats com la de raonar, acceptar les opinions dels altres, definir una idea, posar-te d’acord. I actituds com el respecte, la tolerància, l’autonomia. És a dir, habilitats en que necessitem l’altre i que si estem a classe sempre en silenci no practicaran.

I per treballar actituds lligades al nostre estil?
Jesús: L’habilitat per treballar en equip implica la valoració de tots els membres del grup, la predisposició a donar i a rebre ajuda quan cal, el sentit de la responsabilitat per complir amb les pròpies tasques en el temps previst, la capacitat de trobar punts de contacte entre les opinions diverses i saber cedir en allò més accessori per arribar a acords. En conseqüència, els alumnes que treballen així disminueixen la dependència del mestre actuant d’una manera més autònoma i es troben en situació de practicar el consens a través de la reflexió i el sentit crític, de practicar el respecte als altres, d’ajudar-los, portant al terreny dels fets les intencionalitats teòriques del compromís, la responsabilitat i el sentit ètic de la vida.
 
Aquesta metodologia, es pot aplicar a totes les àrees i etapes?
Jesús: Efectivament, es pot aplicar a totes les àrees fins i tot en aquelles en què tradicionalment s’han distribuït els alumnes per nivells. Hi ha experiències de treball en grups cooperatius heterogenis, amb resultats satisfactoris, en l’aprenentatge d’idiomes, per exemple.
Jaume: A Socials, a Naturals, a tutoria… té cabuda a totes les matèries! Potser no a tots els temes i cal buscar el que et doni més joc.

Jesús: Segurament, els docents de cursos més baixos tenen més fàcil aplicar el treball cooperatiu. A l’adolescència, els professors volen classes més fàcils de controlar ja que alguns nois i noies, en aquestes edats, mostren uns comportaments que poden dificultar molt el treball amb els altres. Crec que al Batxillerat seria una època molt interessant per tornar a apostar per aquesta metodologia,  ja que és més potent quants més recursos tenen els membres del grup. El treball cooperatiu en adults aconsegueix també uns resultats excel·lents. 

Jaume: A Batxillerat la pressió afegida és la del temari. La Selectivitat està allà i cal anar per feina i que s’hagin vist tots els temes que poden entrar a l’examen. Tot i així en certs moments també es pot treballar de forma cooperativa.
Jesús: Potser la selectivitat s’hauria d’adaptar i tenir més a veure amb les capacitats i el potencial de l’alumne que amb si sap o no un determinat contingut. Llavors el treball cooperatiu tindria molt sentit.

El procés cooperatiu d’aprenentatge és més llarg?
Jesús: Sí, el procés és una mica més llarg però ja fa anys que, en l’àmbit educatiu en general i en la nostra institució en particular, es prioritza clarament la qualitat versus la quantitat.
Jaume: Per fer un tema necessites més temps. No sols estas treballant els conceptes sinó també habilitats, actituds…  S’alenteix el ritme però obtens més guanys.

Tot s’ha de fer així?
Jaume: la riquesa està en la varietat de les metodologies que utilitzes a l’aula. Es necessita també el treball individual, conèixer les TIC o com prendre apunts.
Jesús: De fet, el treball cooperatiu, en la seva fase inicial, propicia l’aproximació a l’objecte d’aprenentatge de manera individual amb la finalitat de generar idees que posteriorment seran aportades al treball col·lectiu.

Quins són els beneficis per a l’alumne?
Jesús: Els alumnes tenen l’oportunitat de posar en pràctica actituds i habilitats que els seran imprescindibles per esdevenir persones i per afrontar les seves responsabilitats professionals.

I per l’aula?
Jaume: El clima de l’aula és diferent. Millora. L’alumne sap que no ha d’estar en silenci, no el faràs callar. Això elimina tensió. El fet de moure les taules per buscar la posició més adient per fer la tasca, el grup… ho fa més còmode per als alumnes i menys irritant per al professor. Ells ho viuen com un procés diferent i no com una rutina. Això provoca certa motivació. Es produeix un canvi de rol i ens convertim en conductors no en transmissors. Nosaltres els guiem a través de les activitats però ells arriben sols al coneixement. Tot i així el treball cooperatiu no es pot convertir en una estona de joc i esbarjo

Què hauria de canviar de la mentalitat dels docents per trobar interessant aquesta metodologia?
Jesús: Cal que el professor conegui bé les característiques d’aquesta metodologia, cregui en la seva potencialitat, comparteixi preocupacions i experiències amb altres professors que també hi creguin, treballi cooperativament amb l’equip de professors i tingui tot el suport de la direcció de l’escola.
Jaume: Als docents ens agrada tenir-ho tot controlat. Si introdueixes el treball cooperatiu, no saps què passarà. Ens quedem en una situació més desprotegida. És evident a més, que cal tornar a preparar el material que ja tens… Però en general sóc optimista: trobem reticències però cada cop menys. Anem avançant i a les aules fem coses molt interessants.

La clau de l’èxit d’un treball cooperatiu…
Jaume: La clau està en l’activitat. Si no és motivadora, si no la portes ben lligada… Aquesta metodologia té prou potencial per tenir èxit si comptem amb la motivació de l’alumne, el material adequat i uns grups de treball heterogenis i ben fets.

                                                                                                                                                                                   

ENLLAÇOS RELACIONATS

L’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Compartir per aprendre, aprendre per compartir. Material de treball de l’EPC. Romi Català (EP Mataró), Jaume Montsalvatge (EP Caldes), Jesús Nieto (EP Sarrià), Margarida Pagès (EP Vilanova i la Geltrú), Maite Xicoy (EP Terrassa) i Pere Vilaseca (Equip de Gestió).

El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament i l’aprenentatge. Joan Rué i Domingo. Barcanova

El aprendizaje cooperativo en el aula. David W.Johnson, Roger T.Johnson i Edythe Holubec. Paidós.

Aprendre junts alumnes diferents. Pere Pujolàs. Eumo Editorial.