Parlem amb

Tornar a portada

“És bàsic que l’escola propiciï experiències que posin els joves davant el repte de definir el seu paper en el món”

Araceli Crespo, Núria Martínez i Glòria Liron

El Voluntariat és línia de treball a les escoles aquest curs 2012-2013.  Parlem amb l’Araceli Crespo, responsable del pla de formació del voluntariat de Catalunya i de l’àmbit de voluntariat del Servei de promoció de l’associacionisme i el voluntariat; la Núria Martínez, experta en formació en voluntariat de l’escola adhara, i la Glòria Liron, responsable de l’Escola Pia de Terrassa en aquest àmbit.

El Voluntariat com a línia de treball a l’escola. Per què?
Araceli Crespo:
El voluntariat és una manera d’entendre i de viure la vida diferent d’altres, d’entendre la relació amb l’entorn a través d’uns valors molt determinats i unes actituds molt pròpies. Si l’escola treballa valors, que ho fa,  el voluntariat, en la seva manera de “definir-se”, en desplega una bona pila, i això ja és una raó molt potent per proposar-se parlar de voluntariat a l’escola.

Què aporta als alumnes?
Núria Martínez:
El voluntariat aporta molt en el creixement i desenvolupament d’una persona. En la societat actual estem acostumats a valorar les coses segons el benefici econòmic que en podem treure, però dedicar un temps a un projecte sense esperar una remuneració té un valor afegit molt difícil d’explicar. Precisament, oferir als alumnes la possibilitat d’experimentar aquesta vessant i fer-ho amb un acompanyament és una manera d’introduir-lo en la societat i oferir-li una altra visió del món. El voluntariat aporta aprenentatge, desenvolupament personal, compromís, responsabilitats, treball en equip amb els altres voluntaris, experiència, reflexions, innovació… Poder treballar el voluntariat a l’escola és una oportunitat per oferir una educació integral a la persona en molts àmbits.

Què aporta als docents?
Glòria Liron:
Una connexió entre allò que ensenyen dins l’aula i els alumnes aprenen, i la realitat social de l’entorn proper. També obrir-se a l’exterior i ensenyar amb la companyia d’altres.

Què aporta a la societat?
Araceli: Ciutadans coresponsables amb la construcció de l’espai on vivim.


Treballar el voluntariat què aporta a la feina que es fa sobre valors a l’escola? 
Araceli:
Aporta practicitat; el voluntariat comporta posar-hi les mans, activar-se, mullar-se, fer!, això si des de la convicció i amb coneixement, però amb el sentit clar de  treballar per a la transformació. Per tant és bàsic a l’escola propiciar experiències que, sense renunciar als aprenentatges bàsics en totes les dimensions (saber, ser, saber fer i saber estar), ens permetin proposar models i experiències que posin els joves davant del repte de definir el seu propi paper en el món (que comporta treballar des de les accions més quotidianes fins a plantejar-se, de més grans, el sentit de la seva vida).


A partir de quina edat es pot treballar a l’escola? Des del vostre punt de vista, per edats, quina manera diferent de treballar-ho hi ha?
Núria:
Malgrat que a nivell legal, una persona no pot ser voluntària fins els 16 anys, penso que a nivell escolar el voluntariat sí que es podria començar a treballar en edats més avançades. Possiblement amb els més petits no parlaríem d’una activitat estrictament de voluntariat, però sí que se’ls podria introduir en l’experimentació del que se sent quan un fa alguna cosa que no té un benefici directe per a ell mateix. A mesura que són més grans ja es podria anar aprofundint més, donant més eines als alumnes i intentant aproximar-se més al que significaria fer una tasca de voluntariat, interioritzant valors com el compromís, el treball en equip, la participació, l’empatia, entre altres.

Glòria: La persona no neix sensibilitzada ni compromesa per la qual cosa com més aviat aprengui aquests valors millor. Des de P3 l’escola pot incorporar espais de coneixença d’altres realitats i de cooperació amb els qui ho necessiten.  Participar en projectes d’aprenentatge servei permet als nens i nenes aprendre col·laborant en petites accions de servei cap a altres. Aquesta obertura social a la ciutat fa que l’alumnat conegui entitats i que en un futur, quan tingui edat per fer-ho, es comprometi com a voluntari d’alguna organització. D’aquí les nostres col·laboracions, a Terrassa, amb FUPAR, Prodis, Centre dia St. Jordi, Residència d’avis Mossèn Homs… Havent treballat en aquesta línia fins a 4t ESO,  a batxillerat, en col·laboració amb Càritas, oferim un voluntariat social de reforç educatiu amb nens i nenes d’exclusió social.  També oferim l’apadrinament a nens i nenes amb discapacitat.

És possible el voluntariat dins de l’escola? Voluntaris que fan tasques a l’escola…
Glòria:
I tant que és possible, per no dir imprescindible. Gràcies al temps desinteressat de molts professors i alumnes, l’escola pot tirar endavant diferents projectes que van més enllà d’un objectiu purament acadèmic i que aporten caliu a l’escola. Aprofito des d’aquí per agrair-los les hores de dedicació i la il·lusió que hi posen cada curs.

Núria: Poder començar a viure i experimentar el voluntariat dins l’àmbit escolar és una bona manera d’educar un infant a viure en societat. Per començar, no cal anar a buscar activitats fora ja que l’escola també pot oferir-ne un bon ventall proper a l’adolescent. Podríem distingir-ne dos tipus: per una banda, es poden organitzar voluntariats de caire més personal a través d’activitats de reforç escolar, parelles lingüístiques amb alumnes nouvinguts, mentoratge a alumnes nous al cicle, parelles de lectura, monitoratge de grups… Per altra banda, es poden oferir voluntariats on els alumnes participin en l’organització d’activitats generals de l’escola. Com per exemple, jornades de solidaritat i cooperació, dia del DENIP, carnestoltes, castanyada, final de curs, dia de portes obertes…


Els nois i joves, són més o menys solidaris que en altres moments?
Glòria:
La solidaritat i el respecte són dos valors essencials en la realitat social que vivim. La solidaritat implica necessàriament l’empatia i a vegades es fa estrany treballar aspectes de solidaritat amb l’altre quan dins l’aula no hi ha empatia amb el company del costat. Per sort n’hi ha molts que no se senten indiferents davant d’algú que pateix, proper o no, i intenten fer tot allò que tenen a les mans. A l’escola hem creat el grup Unesco d’alumnes amb l’objectiu de cooperar amb campanyes de solidaritat amb el 3r i 4t món i està tenint molt bona rebuda.

Núria: Penso que estereotipar les generacions no és gaire positiu ja que fàcilment es poden caure en tòpics i en errors. No crec que hi hagi una època concreta en què els joves fossin més o menys solidaris ja que tot depèn del col·lectiu amb el que un s’envolta, l’educació familiar i, evidentment, la personalitat d’un mateix. Així doncs, no crec que la època sigui un efecte determinant, amb això no vull dir que no afecti. De fet, penso que el context actual farà replantejar moltes coses i també la solidaritat, tal com ja s’està veient. I els joves són els que ens trobem en aquesta època, per tant, els que hem de posar una mica de la nostra part per millorar-la.

Araceli: Depèn del que veuen i viuen en els àmbits més propers. Escola, família i també els amics, comunitats, etc…  construeixen bona part d’aquesta “experiència/discurs” de solidaritat. Certament amb la situació de crisi la major part d’aquest discurs, si ja existia,  s’ha accentuat però no sempre, a ulls dels infants i joves, pren les formes que ells identifiquen. Fer viure i transmetre la solidaritat en el si d’una família que perd la feina i no arriba a final de més, demana enginy  i potser alguna visió més ampla del concepte que l’escola, com agent educatiu,  també pot ajudar a definir.


En una època de crisi com l’actual, més que mai el voluntariat? Per què?
Araceli:
Està molt bé que no hagueu posat “cal” en la pregunta. Perquè el voluntariat no és que calgui o no. No hauríem de perdre de vista que és una manifestació personal i lliure que sorgeix de voler  respondre de manera activa davant de les necessitats del nostre entorn que percebem no resoltes o que voldríem millors. És la veu d’un altre món que és possible. Voluntariat doncs, ara més que mai perquè el món “el meu i el dels altres” es capgira, i “jo” hi puc fer alguna cosa, segur.

Un voluntari suma o resta? Treu llocs de treball? Substitueix feines que hauria de fer l’Administració?
Araceli:
El voluntari suma, perquè és una part de l’espai social de la ciutadania. És una de les seves formes de la seva aportació a la construcció social i de les comunitats. No treu llocs de treball, perquè no és el seu espai, perquè té clar (el sector associatiu i de voluntariat) que “no viu ni està sol” en l’espai social i el seu funcionament. Per tant, doncs, juga el seu paper,  de complementarietat a les tasques dels professionals contractats -tant de les entitats com dels serveis públics- , posant l’accent en el valor de proximitat, la gratuïtat i la voluntat personals com a motors de l’autèntica transformació de les comunitats.