Parlem amb

Tornar a portada

“És més important ser educador que ensenyar una matèria”

Jordi Trunyó i Sergi Vila, docents PQPI de l'EP Mataró

 

  

Anualment, més de 50.000 joves * entre 16 i 18 anys no segueixen un itinerari formatiu ‘estàndar’ a l’Estat espanyol. Sense haver aconseguit el títol d’ESO, una gran majoria d’aquests cursen programes de qualificació professional inicial, més coneguts com a PQPI. Per a molts d’ells, provinents de nivells socioeconòmics molt baixos i en un alt risc d’exclusió social, sembla l’última possibilitat de no sortir totalment del sistema. Sergi Vila, professor i tutor de PQPI elèctric, i Jordi Trunyó, de PQPI administratiu,  mai no havien imaginat que acabarien treballant amb ells colze a colze, tots dos a Mataró. Entre d’altres raons, perquè el programa no existia quan ells estudiaven i les seves formacions inicials els portaven per altres camins. Avui, tots dos asseguren haver trobat aquí la seva veritable vocació: la d’educadors.


Tots tenim molt clar què és la Primària o el Batxillerat. Quan heu d’explicar a algú en què treballeu, com definiu el PQPI?

Jordi Trunyó És una sortida per a aquells nois i noies que tenen 16 o més anys i que, pels motius que sigui, no se n’han sortit a l’ESO.  Queden al marge del procés formatiu i amb el PQPI poden reenganxar-s’hi. Què estudien durant aquest curs? Matèries bàsiques, tenen tutories i segueixen tallers.

Sergi Vila Aquesta formació és una alternativa potent per als nois i noies que no han acabat l’ESO, un curs important que els permet créixer com a persones i explorar aspectes emocionals. Tothom ha de tenir oportunitats per estudiar. Avui, trobar feina és difícil! I a més, si no tens l’ESO i encara ets jove… més encara!

 

Quin és l’objectiu del PQPI?

Jordi Trunyó El PQPI té un doble objectiu: que aquests nois i noies continuin formant-se (accedeixin a la prova de cicles formatius mitjans, per exemple) o la seva inserció al mercat laboral. De fet, fan pràctiques a empreses. Cal que siguin més responsables, puntuals, educats… d’aquí al món laboral. Però ara això és molt complicat! En realitat, però, el que menys importa és el contingut acadèmic d’aquest curs. Amb ells és important treballar hàbits, com l’estudi, i habilitats -socials, relació, normes de convivència- que els permetin sortir-se’n en el dia a dia. La prioritat és que se centrin, que tornin a tenir ganes de ser en un futur. Avui, la majoria continuen estudiant un cicle mitjà. Però hi ha una minoria que potser no poden fer-ho. Cal orientar-los, cap a una fundació, un centre, un curs ocupacional… Quan acabem el curs, al 100% els hem orientat.

Sergi Vila EL PQPI és una formació curta. Caldrien dos cursos! És cert que la vessant acadèmica queda més coixa. No saben estudiar, fer resums… Com puc arribar a explicar Quim Monzó si a classe comencen el curs venint amb cascos d’escoltar música? Dels 19 de l’any passat, 15 han passat a Grau Mitjà. Si no els acompanyem, allà es tornaran a perdre. Els professors de Graus han d’adaptar-se al nou perfil que els arriba a l’aula.


En la vostra opinió, quines són les principals diferències entre el curs d’aquests alumnes i els de la seva edat a la formació reglada?

Sergi Vila  Diferències? Per començar, el tracte personalitzat i diferenciat. El bloc tutorial és important: les dinàmiques de grup, tutories individuals i grupals, com afrontar una exposició oral… això els fa créixer! Però també el tracte adult que reben: han de saber solucionar problemes i adonar-se que no poden ser irrespectuosos ja que van a empreses a fer pràctiques. Hi ha una cosa que marca la diferència molt clara en aquest sentit: el dia de matricula, aquí vénen els alumnes. No hi ha pares ni mares matriculant, com a ESO o Batxillerat. Els PQPI viuen sols, han madurat més ràpid i així els hem de tractar.

 

Com són els alumnes que teniu a les aules?

Sergi Vila Son nois i noies rebotats: que arriben de serveis socials, famílies desestructurades o amb problemes de consum. Nois i noies desmotivats, amb un fort sentiment de viure sols. Joves que necessiten referents i que, en un any, cal tornar a situar. Gent emocionalment dèbil i desbordada a nivell de límits i hàbits. Alhora, són un col·lectiu molt agraït, que valora coses com “que ens escoltes, puc parlar amb tu, puc comunicar-me”. Busco ser rígid però escoltar-los també. Això fa que s’apeguin i ens trobem amb la necessitat d’ensenyar-los a ser autònoms.

Programa diferent, alumnes diferents… professors diferents?

Jordi Trunyó  Nosaltres no diem només bones vacances i ja ens veurem… o no. Quan acaba el curs, tenim clar què faran el proper curs i si cal, els acompanyem a inscriure-s’hi. Vénen de realitats complexes i necessiten orientació i acompanyament. I aquesta és una feina molt important per a nosaltres.

 

Creieu que el PQPI podria desaparèixer?

Sergi Vila Si a l’ESO es treballés millor la diversitat, no s’abandonessin els més complicats pel camí… potser no ens arribarien aquí. Ara per ara, ESO i Batxillerat són academicistes: els exàmens, els treballs tenen molt pes. Adquirir els coneixements marcats. A PQPI, si treus un deu a l’examen però arribes tard… no serveix de res! Al sistema reglat hi ha casos que es perden i al PQPI es veuen motivats i reïxen. Aquest és un problema del sistema educatiu en general: és academicista. I hi ha gent a qui això no li serveix. Hem de preparar persones competents, no acadèmics. Això ho demostra que no parem d’inventar possibilitats. Ara, per exemple, el Projecte Singular, pensat per a nois i noies que tenen 15 anys, que són brillants per acreditar l’ESO però tenen una actitud problemàtica.

 

Com vau arribar a ser professors i tutors de PQPI?

Jordi Trunyó Hi porto quatre anys però la veritat es que no sabia on venia. No coneixia això del PQPI, ni d’oïdes. Quan jo estudiava, no existia. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la universitat i, quan vaig acabar la carrera, vaig veure que no volia dedicar-me a l’empresa. Així que vaig decidir començar el doctorat. Com que tenia hores lliures, vaig començar a fer unes classes al matí… i m’ha agradat! Estic encantat.

Sergi Vila Vaig estudiar Filologia Catalana i vaig oferir-me per fer classes a l’escola. Vaig entrar com a professor en un programa de garantia social fa 8 anys. Em va agradar i vaig decidir fer Educació Social, per tal d’ajudar més els alumnes i d’una forma més global. Aquests estudis, que encara no he acabat, m’han ajudat a entendre casos concrets i situacions. Per a mi, és més important educar, ser educador, que ensenyar català o una altra matèria. Acompanyar l’alumnat. Et sents molt orgullós amb el seu èxit. Més quan veus que després del PQPI passen als Cicles de Grau Mitjà o Superior o fins i tot, tinc un ex alumne a Magisteri!

* dades 2007, Ministeri d’Educació