Parlem amb

Tornar a portada

“Les nostres propostes poden ajudar a millorar la convivència a les escoles”

Laia Reixach, Albert Delgado i Àgueda Salarich

representants alumnes epc

Els dies 25 i 26 de març, a Terrassa,  tots aquells que fem “Escola Pia de Catalunya” tindrem un espai per fer sentir la nostra opinió sobre les nostres escoles, l’Assemblea de les Institucions Educatives. També serà el moment  per explicar quina institució volem per als propers 4 anys. Els alumnes, que coneixen bé el dia a dia com a protagonistes de la nostra tasca educativa, estan ja treballant per a aquella trobada. La Laia Reixach (4t ESO, EP Olot), l’Albert Delgado (2on Batxillerat, EP Sant Antoni) i l’Àgueda Salarich (2on Batxillerat, EP Balmes) seran tres dels delegats que representaran els seus companys a Terrassa.

Comença el procés de preparació de la VI Assemblea. Us han explicat quin és el vostre paper aquests mesos previs i aquells dos dies?

Àgueda: Representaré a tots els alumnes de la meva escola. Aquests dies, he parlat amb la coordinadora, per conèixer els temes que es van tractar a la V Assemblea i poder avaluar el grau d’acompliment. I tenim una reunió aquí al Secretariat, entre tots els delegats, on ens explicaran de forma més concreta i el nostre paper.
Laia: La VI Assemblea serà una trobada de dos dies de tots els estaments per fer aquest seguiment però també els nous propòsits per als propers anys.
Albert: Aquesta setmana, a la meva escola, els delegats de FP, ESO i Batxillerat, hem tingut reunió per parlar sobre el tema. Des de fa quatre anys, vigilem l’aplicació dels objectius de la cinquena. Ara, farem una valoració i redactarem per escrit la nostra proposta de futur.

Un dels objectius aprovats a la V Assemblea (2007), i que us pertoca directament, era el de potenciar les relacions interpersonals, basades en el diàleg, per aconseguir una major participació en les activitats de la vida de l’escola. Hi participeu? Com creieu que es valora la vostra participació?

Laia: Veient altres escoles, crec que la nostra opinió es té molt en compte. Sobretot en temes d’organització de festes com la de Sant Tomàs o el final de curs, que quasi ho organitzem 100%. Excepte temes com el pressupost o qüestions més tècniques, nosaltres ho gestionem. Penso que la relació entre alumnes i professors en la meva escola és bona.  Hi ha algunes queixes i potser es podria millorar alguna cosa. Però són aspectes concrets.
Albert: Destacaria la participació i la llibertat en la meva escola, que es concreten a través també d’espais com les Assemblees. Crec que els professors valoren molt que interactuem i també la nostra valoració sobre les activitats que es fan.
Àgueda:  Valoren les aportacions però no sempre obtenim resposta concreta del que comentem o a les nostres peticions.

Les Assemblees, com a espai per avaluar la vida de l’escola… Les valoreu positivament? Com funcionen i què aporten? Quina és la vostra tasca com a delegats?

Laia: Nosaltres ens reunim cada 15 dies, per parlar dels conflictes, les festes i les activitats. Com a delegats, fem de pont entre alumnes i professors. I quan se celebren les assemblees, proposem temes per tractar.
Albert: Recollim les propostes dels alumnes, les redactem  i argumentem, els donem contingut i les presentem davant dels professors. El nostre treball també és fomentar la participació de l’alumnat, a les festes però també a les assembles -seguiment, proposte de temes com diu la Laia, fer l’ordre del dia…-
Àgueda: A través de les assembles, els alumnes aportem informació en temes relacionats amb la millora o organització de l’escola, els exàmens, els materials, els espais… sobre gairebé tot! Però també valorem allò que ens afecta: les matèries, l’estat de la classe, el comportament dels alumnes o el professorat!

Valoreu la feina dels professors?

Laia: A Olot, donem opinió sobre la feina dels professors i la relació que tenim amb ells,  en grups de participació de cinc o sis persones, més d’un cop l’any donem opinió. Però també ho podem fer per altres vies: per exemple, vam tenir un problema amb un professor substitut. No se l’entenia. En lloc d’anar d’alumne a professor directament, els delegats vam recollir l’opinió de tots i vam anar a parlar amb el coordinador. De company a company, ell l’hi va comentar. Tot va millorar per a tots.

Albert: Fem una assemblea al trimestre i allà es valora tot. Problemes, propostes… Però també, els tutors a nivell personal i a nivell de classe, pregunten i comenten amb nosaltres com valorem els professors.

Si poguéssiu fer la carta als Reis, què demanaríeu que canviés en les vostres escoles en aquests àmbits?

Àgueda: Des de sempre, a les reunions, els delegats hem exposat algunes queixes repetidament. Per exemple, sobre l’actitud dels companys. Es pensen que, com a delegats, ho hem de fer tot. Estem per fer les coses extres però tots hem d’aportar. Potser seria bo definir els drets i deures dels representants, drets i deures que podrien conèixer professors i companys. Hi ha moltes escoles i tan diferents! Potser seria bo establir uns mínims per tal que ningú digui: “sóc el delegat però no sé què he de fer”.
Laia: A mi em passa el contrari! Jo em trobo amb gent que em diu: “No em deixes fer res!” Jo penso que la gent ha de moure’s ella mateixa, ser activa.
Albert: Com a alumnes, quan elaborem o valorem una proposta, exposem les raons per escrit. Sol·licitem que des de l’escola se’ns digui per què sí o per què no a les nostres peticions.
Àgueda: Quan fem un comentari, els professors ens criden i, als delegats, de vegades ens diuen que sí, de vegades que no. Sense explicar-nos els motius. Després, nosaltres hem d’anar a la classe, i comentar-ho amb els companys. I quan pregunten per què… No sabem què dir! I pensen que no fem la nostra feina… Seria millor que ens donessin la resposta per escrit, raonada.


Per què creieu que és important, com alumnes, que us donin veu, que es valori la vostra aportació? Per què ho reclameu?

Àgueda: A l’escola hi ha dos rols: el que juguen els alumnes i el dels professors. A 50%. Si el 50% té uns drets i uns deures… els altres també en tenim! Perquè siguem més petits no vol dir que no.
Albert: Les nostres opinions i propostes ajuden a millorar la convivència entre alumnes i professors.
Laia: Els profes i els alumnes són complementaris. I pel que fa al nostre paper, ser representants requereix un aprenentatge, un aprenentatge que ens servirà per la vida. Qui sap el que hauré de fer quan treballi! Potser dirigir equips o…