Punt i seguit

Tornar a portada

L’ús de les xarxes socials

Ismael Peña-López, investigador a l’Internet Interdisciplinary Institute i professor a la UOC

Les xarxes socials, àngels o dimonis? Forat per on s’escola el temps o porta dimensional que ens trasllada a d’altres mons? Els ganivets, eines per tallar figures a la fusta o per esbudellar persones en un carreró fosc?

D’acord, potser la comparació no és del tot acurada, però segurament se n’entén la intenció: és l’ús i, sobretot els propòsits darrere d’un determinat ús, el que connota fortament una eina.

En aquest sentit, se m’acudeixen 8 motius per fomentar l’ús de les xarxes socials. I quan dic fomentar vull dir promoure, animar, facilitar, incentivar, fins i tot recompensar-ne l’ús, i no sols tolerar-lo. I, també, 3 motius pels quals hauríem de fer-ho amb cura. I fer-ho amb cura vol dir acompanyant-ne l’ús, avaluant-ne l’impacte, prioritzant determinats usos per sobre d’uns altres.

La primera és que el món ha canviat, radicalment, i les xarxes socials és una de les conseqüències fruit d’aquesta radical revolució. Sí, que existeixin pot semblar un argument pobre. Però que la seva adopció sigui massiva i la seva aplicació sigui hegemònica no n’és. Com l’electricitat. Com l’aigua corrent. Tenir electricitat no ens fa diferents, ni millors: és no tenir-ne que ens situa en posició de desigualtat, d’exclusió econòmica i social. I és en aquesta clau que hem de començar a comprendre les xarxes socials, en particular, i Internet i la telefonia mòbil i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, en general.
La segona, més poderosa o, potser més pràctica que l’anterior, és que les xarxes socials són, al mateix temps, noves eines i nous espais. Noves eines que, en un món cada cop més dominat per la gestió de la informació i les comunicacions, ens fan més eficients i més eficaços en, de nou, cada cop més tasques i processos. I no només ens fan més eficients i eficaços en els nostres petits microcosmos personals, sinó que ens obren –literalment– tot el món i ens el situen a un clic de distància. Així, són noves eines que ens fan millors en els nostres espais i en els espais que ens obren.
Tres. L’ofici fa el mestre, resa la dita. I per practicar, s’hi ha de ser i s’ha de fer. Les xarxes socials són el lloc on conèixer, aprendre, practicar i perfeccionar les competències digitals. Competències com l’alfabetització tecnològica, l’alfabetització informacional i l’alfabetització mediàtica. Competències com gestionar la pròpia persona digital – i conèixer millor la dels altres. Competències com mesurar les tendències i patrons de canvi que la pròpia revolució digital imprimeix en les nostres vides. Cada dia.
Canvis; noves eines i nous espais; noves competències. Per a què? Quart: per canviar com fem les coses. Per transformar les nostres pràctiques. Diguem-ho de forma més vehement: per introduir punts d’inflexió i disrupcions entre allò que fem, com ho fem, per què ho fem, amb qui ho fem, on ho fem, quan ho fem. I això és bo? Absolutament: deixarem de fer coses i en farem de noves; deixarem enrere tasques i institucions i articularem la nostra vida – lleure, feina, afectes, aficions… – d’una forma diferent. Les xarxes socials són, primer, el lloc on prototipar aquestes noves pràctiques. I, després, el lloc on les posarem en funcionament a gran escala.
Quines pràctiques? Cinquè motiu: dissenyar, crear, articular, facilitar xarxes d’interès. Sense la tirania de l’espai i del temps, podem ara tenir diverses xarxes on manifestar els nostres diferents interessos, on trobar solucions a les nostres necessitats. Fa vertigen? Certament, però que aquest vertigen no ens faci cecs al paisatge que es desplega davant nostre.
Sisè motiu. Les xarxes socials són moltes. No parlem dels serveis de xarxes socials, sinó de les seves manifestacions: les converses comencen al carrer i acaben a Internet, passant per la tele i la premsa. Aquesta itinerància transmèdia de la informació i les comunicacions fa que haguem de ser arreu – repetim: a tot arreu – per poder comprendre el nostre entorn. I no podem permetre’ns no comprendre’l, a riscos que ens en quedem exclosos.
Penúltim. Xarxes d’interès? En un món canviant i complex? No: xarxes d’aprenentatge i pràctica. Les xarxes socials ens ajuden no a aprendre, sinó a aprendre a aprendre. A ser conscients de com aprenem, per poder tornar a aprendre – més i millor – en el futur més immediat. En un món que alterem amb la nostra mera acció rutinària no s’hi val a saber conduir: hem de ser els mecànics del nostre aprenentatge i de la posada en pràctica d’allò que sabem fer.
I fer és participar. Vuitè i últim punt, no podrem participar sense xarxes socials, i sense participar no podrem ser a les xarxes socials. Què vol dir participar? Vol dir deliberar i votar, sí. Però també tenir cura dels malalts o de nosaltres mateixos. O aprendre (a aprendre). O planificar (activament) les nostres vacances o el nostre lleure. O estimar-nos. Sí, això també és participar. I les xarxes socials ens hi ajuden.
Sempre? Bé, amb cautela. Tres motius per tenir cura a l’hora de participar.
El primer és la identitat digital. De la mateixa manera que sabem com presentar-nos en un lloc i sabem a quins llocs podem anar, de la mateixa manera hem d’aprendre-ho en la virtualitat. Ens despullem al mig del carrer? Insultem els altres? La virtualitat no és gaire diferent i els actes també tenen conseqüències.
El segon és conèixer els nostres cercles de confiança, conèixer qui integra les nostres xarxes, com les despleguem. Igual que al carrer, a l’escola, o a la feina.
Tercer i últim, el més bo però també perillós de les xarxes socials és el seu impacte, tant en abast com en rapidesa. Internet i les xarxes socials multipliquen: assegurem-nos de multiplicar beneficis, i no pas pèrdues. Les xarxes socials són com una presa: ben gestionada, dóna aigua de boca a una població i rega els seus camps. Però ens n’estarem molt d’obrir de cop la resclosa: a veure qui atura després l’aigua.

Les xarxes socials, àngels o dimonis? Forat per on s’escola el temps o porta dimensional que ens trasllada a d’altres mons? Els ganivets, eines per tallar figures a la fusta o per esbudellar persones en un carreró fosc? D’acord, potser la comparació no és del tot acurada, però segurament se n’entén la intenció: és l’ús i, sobretot els propòsits darrere d’un determinat ús, el que connota fortament una eina.

En aquest sentit, se m’acudeixen 8 motius per fomentar l’ús de les xarxes socials. I quan dic fomentar vull dir promoure, animar, facilitar, incentivar, fins i tot recompensar-ne l’ús, i no sols tolerar-lo. I, també, 3 motius pels quals hauríem de fer-ho amb cura. I fer-ho amb cura vol dir acompanyant-ne l’ús, avaluant-ne l’impacte, prioritzant determinats usos per sobre d’uns altres.

La primera és que el món ha canviat, radicalment, i les xarxes socials és una de les conseqüències fruit d’aquesta radical revolució. Sí, que existeixin pot semblar un argument pobre. Però que la seva adopció sigui massiva i la seva aplicació sigui hegemònica no n’és. Com l’electricitat. Com l’aigua corrent. Tenir electricitat no ens fa diferents, ni millors: és no tenir-ne que ens situa en posició de desigualtat, d’exclusió econòmica i social. I és en aquesta clau que hem de començar a comprendre les xarxes socials, en particular, i Internet i la telefonia mòbil i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, en general.

La segona, més poderosa o, potser més pràctica que l’anterior, és que les xarxes socials són, al mateix temps, noves eines i nous espais. Noves eines que, en un món cada cop més dominat per la gestió de la informació i les comunicacions, ens fan més eficients i més eficaços en, de nou, cada cop més tasques i processos. I no només ens fan més eficients i eficaços en els nostres petits microcosmos personals, sinó que ens obren –literalment– tot el món i ens el situen a un clic de distància. Així, són noves eines que ens fan millors en els nostres espais i en els espais que ens obren.

Tres. L’ofici fa el mestre, resa la dita. I per practicar, s’hi ha de ser i s’ha de fer. Les xarxes socials són el lloc on conèixer, aprendre, practicar i perfeccionar les competències digitals. Competències com l’alfabetització tecnològica, l’alfabetització informacional i l’alfabetització mediàtica. Competències com gestionar la pròpia persona digital – i conèixer millor la dels altres. Competències com mesurar les tendències i patrons de canvi que la pròpia revolució digital imprimeix en les nostres vides. Cada dia.

Canvis; noves eines i nous espais; noves competències. Per a què? Quart: per canviar com fem les coses. Per transformar les nostres pràctiques. Diguem-ho de forma més vehement: per introduir punts d’inflexió i disrupcions entre allò que fem, com ho fem, per què ho fem, amb qui ho fem, on ho fem, quan ho fem. I això és bo? Absolutament: deixarem de fer coses i en farem de noves; deixarem enrere tasques i institucions i articularem la nostra vida – lleure, feina, afectes, aficions… – d’una forma diferent. Les xarxes socials són, primer, el lloc on prototipar aquestes noves pràctiques. I, després, el lloc on les posarem en funcionament a gran escala.

Quines pràctiques? Cinquè motiu: dissenyar, crear, articular, facilitar xarxes d’interès. Sense la tirania de l’espai i del temps, podem ara tenir diverses xarxes on manifestar els nostres diferents interessos, on trobar solucions a les nostres necessitats. Fa vertigen? Certament, però que aquest vertigen no ens faci cecs al paisatge que es desplega davant nostre.

Sisè motiu. Les xarxes socials són moltes. No parlem dels serveis de xarxes socials, sinó de les seves manifestacions: les converses comencen al carrer i acaben a Internet, passant per la tele i la premsa. Aquesta itinerància transmèdia de la informació i les comunicacions fa que haguem de ser arreu – repetim: a tot arreu – per poder comprendre el nostre entorn. I no podem permetre’ns no comprendre’l, a riscos que ens en quedem exclosos.

Penúltim. Xarxes d’interès? En un món canviant i complex? No: xarxes d’aprenentatge i pràctica. Les xarxes socials ens ajuden no a aprendre, sinó a aprendre a aprendre. A ser conscients de com aprenem, per poder tornar a aprendre – més i millor – en el futur més immediat. En un món que alterem amb la nostra mera acció rutinària no s’hi val a saber conduir: hem de ser els mecànics del nostre aprenentatge i de la posada en pràctica d’allò que sabem fer.

I fer és participar. Vuitè i últim punt, no podrem participar sense xarxes socials, i sense participar no podrem ser a les xarxes socials. Què vol dir participar? Vol dir deliberar i votar, sí. Però també tenir cura dels malalts o de nosaltres mateixos. O aprendre (a aprendre). O planificar (activament) les nostres vacances o el nostre lleure. O estimar-nos. Sí, això també és participar. I les xarxes socials ens hi ajuden.

Sempre? Bé, amb cautela. Tres motius per tenir cura a l’hora de participar.

El primer és la identitat digital. De la mateixa manera que sabem com presentar-nos en un lloc i sabem a quins llocs podem anar, de la mateixa manera hem d’aprendre-ho en la virtualitat. Ens despullem al mig del carrer? Insultem els altres? La virtualitat no és gaire diferent i els actes també tenen conseqüències.

El segon és conèixer els nostres cercles de confiança, conèixer qui integra les nostres xarxes, com les despleguem. Igual que al carrer, a l’escola, o a la feina.

Tercer i últim, el més bo però també perillós de les xarxes socials és el seu impacte, tant en abast com en rapidesa. Internet i les xarxes socials multipliquen: assegurem-nos de multiplicar beneficis, i no pas pèrdues. Les xarxes socials són com una presa: ben gestionada, dóna aigua de boca a una població i rega els seus camps. Però ens n’estarem molt d’obrir de cop la resclosa: a veure qui atura després l’aigua.

Ismael Peña-López, investigador a l’Internet Interdisciplinary Institute i professor dels Estudis de Dret i de Ciència política de la UOC