Editorial

Tornar a portada

L’Escola Pia de Salt

El proper mes de setembre, començarem classes a 20 escoles. Més de 20.000 nens i nenes de tota Catalunya portaran la bata escolàpia. I per primer cop, entre 20 i 40 d’ells viuran a Salt. Cursaran P3 i iniciaran el curs en un parell de barracons, a l’espera del seu trasllat definitiu a un terreny que ens cedirà l’Ajuntament de la ciutat. Ells i elles, amb els seus mestres i els seus pares i mares, són la llavor de l’Escola Pia de Salt.

Ells i elles, amb els seus mestres i els seus pares i mares, són la llavor de l’Escola Pia de Salt, una escola de dues línies d’EI, EP i ESO, que neix fruït de la nostra vocació de servei als que més ho necessiten i al nostre pais. Per això, aquest projecte no es pot entendre des de la rendibilitat econòmica, l’oportunitat del moment o des de la relació cost-benefici. Només es pot entendre des del compromís i responsabilitat social, valors inscrits en el nostre ADN escolapi. Com va dir Sant Josep Calassanç, “tant de bo que tots comprenguessin quina cosa tan bona és educar bé els nois, sobretot els més pobres; segur que així tots procurarien veure com poder-los ajudar millor. I trobarien més facilitat i consol en la seva feina. Perquè l’amor facilita el treball”.

Som una institució al servei de la societat, oberta a tothom i arrelada al país. Per això, no estem al marge dels durs moments que vivim; moments que no ens han d’aturar sinó més aviat engrescar per continuar treballant pels qui ens envolten, sobretot pels qui s’enfronten a més riscos. Eduquem infants i joves per ajudar-los a créixer com a persones lliures i autònomes que, de manera crítica, puguin viure en comunitat i se sentin compromesos en la construcció d’un món més just, sostenible i en pau. Per tant, nosaltres com a institució, també hem de ser constructors d’aquest nou món.

Des de fa anys, l’Escola Pia de Catalunya venia expressant a la Generalitat de Catalunya el seu desig de contribuir al sistema educatiu del pais i a les necessitats de les poblacions més febles. Ha estat ara, en aquest moment de crisi econòmica i social que patim, que aquesta oferta s’ha concretat. La nostra escola de Salt neix amb un nou model de relació amb l’administració, tant local com de país, que esperem tingui futur. I neix en un dels entorns amb un percentatge més alt de persones nouvingudes, més sensibles als problemes d’exclusió social i econòmica.

 Com serà l’Escola Pia de Salt, no ho sabrem fins d’aquí uns quants anys.

Joan Florensa, l’arxiver de l’Escola Pia de Catalunya, diu que una escola no es consolida fins passades tres generacions. I encara podríem afegir que una escola es va reconfigurant cada dia, amb la col·laboració de tots els seus membres. L’alumnat i els docents de cada generació la fan seva, amb les seves necessitats, il·lusions, conflictes i projectes. Però també hi participen les seves famílies i el seu entorn directe. Fins i tot, si estiresim més del fil, l’entorn polític, econòmic i social.

 El que sí que sabem ara, és com voldríem que fos l’Escola que posem en marxa:

En definitiva, a Salt no voldríem ni més ni menys que el que volem a totes les nostres escoles i a totes les escoles del País.  A Salt, però, tenim la oportunitat de fer-ho partint de zero.

Els principis sempre han estat durs i incerts. Però, no és això també el que els fa atractius?