Parlem amb

Tornar a portada

“En l’entorn de l’estrès laboral docent hi ha mites o creences poc fonamentades però que amaguen una realitat amarga i punyent”

Equip guanyador del Premi Joan Profitós d'Assaig Pedagògic 2012

Ens trobem amb el grup GRELDO (Grup de Recerca sobre l’Estrès Laboral dels Docents) del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, guanyadors del XXIII Premi Joan Profitós. El GRELDO, està format, en aquest treball, per les següents persones: Dr. Joan Riart (Coordinador), Dra. Montserrat Alguacil (Directora del Grau d’Educació Primària  de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna, Universitat Ramon Llull), Dra. Núria Arís (Vice Degana de la Facultat d’Educació, Universitat Internacional de Catalunya) i Dr. Carles Virgili (professor de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport, Blanquerna, Universitat Ramon Llull). I el títol del treball guanyador per unanimitat del Jurat, és: “L’estrès en el món educatiu: mites i realitats. Registres-tests i propostes de recursos per afrontar-lo”.

Què volem dir quan diem que tenim estrès?
Dr. Joan Riart:
Aquesta és una pregunta molt  interessant. Efectivament en el món educatiu s’utilitza amb massa freqüència la paraula estrès. Sempre diem que estem estressats. Però alhora cap docent que ho afirma s’ho creu realment, en el fons no se sent afectat directament per això que es diu estrès. Com a bon docent (tant és que sigui mestre d’Educació Infantil com de la Post Obligatòria) no pot admetre que realment estigui estressat. Si té alguna simptomatologia atribuïble directament a l’estrès, ell, el docent, abans  l’atribueix als altres possibles factors, per exemple, al guix si té afonies freqüents, a algun menjar concret si té problemes gàstrics, a predisposició orgànica si amb freqüència pateix baixes per la mateixa raó, etc., que no pas al nivell elevat de demandes del context o estrès.
Reconèixer que un mateix no és capaç d’afrontar bé l’excés de demandes de l’entorn (que això és l’estrès) es fa molt difícil per part de la persona, el docent, que, per definició,  ajuda els altres a controlar-se i superar-se.


Interessant, la resposta també.  Creieu que  els professionals del món educatiu, pateixen més estrès que altres professionals?
Dra Montserrat  Alguacil  de Nicolás:
Hi ha suficients dades que evidencien que la professió docent és una de les activitats professionalitzadores que estan subjectes a més nivell d’estrès; però a la vegada, parlar d’estrès, en l’àmbit educatiu, moltes vegades suposa recórrer a una mena de creença general que moltes vegades, de forma conscient o inconscient, s’utilitza per explicar o justificar algunes situacions que no satisfan, però que en realitat tenen molt poc a veure amb factors relacionats amb l’estrès. Precisament delimitar el concepte d’estrès en el context educatiu, és un dels objectius del nostre treball.

I per què és un col·lectiu més estressat que els altres?
Entre les causes que, entre els professionals de l’educació,  hi hagi un elevat risc de patir tensió i estrès (distrès o estrès excessiu i dolent) podem assenyalar: la imatge social del mestre, els canvis socials que han tingut el seu reflex en el món educatiu, com la crisi d’autoritat, la globalització, la crisi de valors o la falta de referents. Tanmateix, factors més centrats en el món educatiu (canvis legislatius, retallades, escasses possibilitats de promoció, excessiva burocratització, utilització política de l’educació) també tenen una gran incidència en l’estrès. D’altra banda, hi ha una sèrie de factors intrínsecs que poden desencadenar l’estrès.

Realment podem parlar de classes o tipus d’estrès?
Quan es parla d’estrès s’ha de distingir entre estrès i estrès dolent i excessiu. El primer fa referència a aquell estat d’ànims i alerta que fa que puguem treballar i tirar endavant projectes. Mentre que el distrès succeeix quan el nivell d’estrès és excessiu i impedeix la realització normal de les activitats de la vida quotidiana. És evident que altres professionals també pateixen d’estrès, el que fa singular el cas dels professors és que per les característiques de les tasques que desenvolupen necessiten tenir al màxim totes les seves capacitats.

I creieu que ara es dona més estrès que abans?
Les causes assenyalades anteriorment fan que l’estrès sigui ara major que en èpoques pretèrites: La responsabilitat que recau sobre els mestres (més enllà del traspàs de coneixements), els canvis constants en el sistema educatiu, la culpabilització social parcial sobre la figura del mestre respecte al fracàs escolar (abans eren els alumnes els que no aprenien i ara són els professors els que no ensenyen)

Aquesta particularitat és pròpia d’aquí, és a dir són similars els nivells d’estrès dels docents catalans als d’altres països?
Els nivells d’estrès dels professors catalans són similars als d’altres països, això és lògic si tenim en compte que alguns dels factors desencadenants de l’estrès són compartits (crisi de valors, canvi de rol dels mestres, …). Tot i així, no podem oblidar que en països com Finlàndia els nivells d’estrès entre els docents són menors ja què el reconeixement social és més elevat que a casa nostra.



Quins serien els símptomes que demostren aquest estrès?
Dr. Carles Virgili Tejedor :
Els símptomes de l’estrès, des del punt de vista mèdic, s’agrupen en tres tipologies. L’estrès agut, l’agut episòdic i el crònic.

Ara bé, en el nostre qüestionari que recull les aportacions de l’OCU, (associació de Consumidors), de SEAS (Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès) i anteriors propostes del GRELDO; distribuïm les simptomatologies en els següents cinc blocs:

Símptomes físics nerviosos (com tics, rampes, …)
Fisiològics (com molèsties intestinals, o gàstriques, …)
Psicològics emocionals (com manca d’atenció, pors, irritabilitat, …)
Psicològics cognitius (com dificultats per prendre decisions, oblits, …)
Comportamentals (com excessos en menjar, fumar, plorar,…)

L’anàlisi dels símptomes, la freqüència, l’associació de més d’un d’ells, etc., permeten fer una autoobservació ràpida de la situació personal. Creiem que és una eina pràctica per als docents que els pot  permetre corregir, no solament els símptomes sinó també les arrels de l’estrès mitjançant  l’aplicació personal d’algun dels diversos programes de millora que proposem.

Des de la teva experiència, quines són les principals vies per afrontar l’estrès per part dels professionals del món educatiu?
Dra. Núria Arís Redó:
Entenem que l’afrontament de l’estrès ha de donar resposta a la multi-dimensionalitat que configura la realitat docent. Per això cal  contemplar tres nivells,  l’individual, els aspectes relacionals, i la pròpia organització del centre.  Algunes estratègies a destacar:


I quins diries que són els riscos principals d’aquest estrès? Com afecta al docent  a nivell personal però també professional?
Determinats aspectes de la realitat  quotidiana dels docents fan que experimentin fortes pressions i contradiccions, que  poden generar un experiència esgotadora i/o estressant. Els principals riscos s’evidencien en el cansament  emocional, la despersonalització i la baixa realització personal. Els mestres no  podem fer la feina sols, però sobretot, no la podem fer si estan  angoixats o estressats. Les institucions, l’administració i els  propis docents  han de ser conscients de la importància de la prevenció de la salut professional.  Cal un  esforç  per  incrementar les  intervencions, que  ajudin els docents a afrontar amb eficàcia les tensions del dia a dia.
L’escola és cosa de tots i això implica pares, famílies, nens, institucions, i clar, també mestres. Entenem que el paper dels mestres és essencial però cal que es vetlli per les necessàries condicions de salut laboral que permetin donar sentit, d’una manera assenyada i adient a tot el que cal fer.



Premi Joan Profitós

D’on neix aquest treball que heu presentat al Premi? Què us va motivar a treballar aquest tema, des de quan,  quina conclusió podríeu treure’n?
Dr. Joan Riart:
Aquest treball s’ha d’emmarcar en les activitats del GRELDO (Grup de Recerca d’Estressors Laborals Docents) del Col·legi de Psicòlegs. Ja quasi fa una dècada que treballem sobre el tema de l’estrès en l’àmbit educatiu. Hem organitzat, fins ara, tres Jornades sobre aquest tema. Totes s’han editat en els seus respectius llibres per part de l’ISEP (Institut Superior d’Estudis Psicològics).

Darrerament hem elaborat un registre de les simptomatologies que acompanyen l’estrès, com esmentava  abans el Dr. Carles Virgili, i vam pensar que podria ser interessant presentar els resultats acompanyats de propostes de millora al Premi Joan Profitós.

Així vam elaborar aquest treball distribuint-lo en els següents blocs:

Aquests són els cinc grans capítols en què es distribueix el treball.

Amb quina idea podries sintetitzar una conclusió general del treball guanyador del XXIIIè Joan Profitós?
Les conclusions són múltiples, però podem dir que en l’entorn de l’estrès laboral docent hi ha una colla de mites o creences poc fonamentades però que en el fons amaguen una realitat, tot sovint, amarga i punyent. I que la prevenció mitjançant l’autogestió basada en la formació és la peça clau per a la millora de la salut d’aquest col·lectiu.