Editorial

Tornar a portada

Ser escolapis

Tots els qui llegim aquest butlletí tenim una cosa en comú: treballem a l’Escola Pia de Catalunya. I per tant, d’alguna manera, som escolapis i escolàpies. Som més de 2000 i cada dia creuem les portes de 19 escoles i el 80 de la Ronda de Sant Pau, amb la il.lusió de portar endavant la nostra tasca.

Uns som mestres, professors de ciències o de mòduls professionals, altres treballem a les secretaries, a l’Equip de Gestió  o a les activitats extraescolars.  Alguns de nosaltres, de forma temporal, hem rebut l’encàrrec de col·laborar amb la institució i els nostres companys des de llocs de responsabilitat.  La nostra tasca és diversa com també ho és el lloc on la fem: des de Sitges a Pont de Suert, des de Moià fins a Barcelona… Si les nostres feines i responsabilitats són tan variades, si les complim en llocs tan allunyats i en entorns socials i econòmics tan dispars… què és en realitat el que ens uneix? Només un contracte? No.

Si volem saber com som escolapis i escolàpies, sembla lògic llegir Sant Josep Calassanç, qui ens diu a les seves cartes “estigueu atents a dedicar tot el vostre talent en el servei dels infants” (n. 1181, 11-8-1629). Això si que ho fem tots: d’una manera o d’una altra, el nucli del nostre dia a dia és el servei als alumnes, a la seva educació. I ho fem amb talent. No en va ell és el patró dels mestres! Però els docents o el personal d’administració i serveis no sols s’han d’ocupar de la seva matèria, la seva aula o el seu encàrrec. Com també diu Calassanç, tenim un compromís més gran: “tots haurien de cooperar, cadascú en el que li toqui, de manera que l’escola funcioni bé” (n-1098, 4-5-1629).

Podríem pensar que, malgrat la vigència de part del seu llegat, ens parla des de segles enrere. Però deu ser que la història és cíclica, deu ser que les preocupacions dels homes i dones són sempre les mateixes o… qui sap! Però Calassanç afirma que “la virtut està en les coses difícils i en la perserverança” (n 2232, 19-5-1634), sabedor que, en la nostra tasca, ens enfrontarem a moments com l’actual, que requereixen més de nosaltres. Que no defallim i que, si és possible, encetem la nostra feina amb esforç renovat.

Aquest mes de novembre, el dia 27, celebrem la seva festivitat. I ho farem sabent que això és el que ens uneix.