Editorial

Tornar a portada

Una molt relativa ingenuïtat

Arribats novament, dins el cicle festiu anual, a la Diada de Sant Jordi, ve fàcilment al cap el conegut poema que va dedicar-li Salvador Espriu. Tothom el coneix (i, si no, és fàcil de trobar a la xarxa). Però m’ha cridat l’atenció l’advertiment previ a l’Oració al senyor Sant Jordi, que diu així: A mussitar-la, és clar, amb una molt relativa ingenuïtat. Resulta (com sempre) curiós i a la vegada alliçonador comprovar el sentit originari de les paraules. Ingènua era la persona nascuda lliure, abans que passés a qualificar una manera de ser més o menys taujana o badoca. Qui sap si Espriu, per curar-se en salut, ja va precisar que calia una ingenuïtat molt relativa

De manera que, si ho volem entendre bé, la nostra tradició relaciona íntimament la llibertat de la persona amb símbols culturals, com el llibre i la rosa, que indiquen el gust per la lectura i la finesa galant.

Sobre el gust per la lectura no cal esforçar-se gaire per comprendre que amaga un desig de saber, en el sentit més clàssic de la paraula: saber, del llatí sapere, assaborir. És cert que la nostra època ha menystingut aquesta funció tan humana, com si diguéssim per anar per feina, de cara a les coses «útils de debò». És d’aquí d’on deriva la crisi de les humanitats? Tenim tantes coses a fer i a aprendre… que oblidem els aspectes qualitatius (i així ens va). Cada Diada de Sant Jordi és, doncs, una reivindicació del valor de la qualitat enfront de la quantitat, del gust pel detall enfront del treball a l’engròs, de la sedimentació cultural enfront de la pressa i el «retalla i enganxa.» Queda molta feina per fer, en aquest camp. No hi ha atur, en el terreny tan ampli de la humanització de les persones, del seu creixement integral.

Sobre la finesa galant potser ens vindrà bé de recordar unes molt velles (i belles) arrels del nostre poble, quan els trobadors cantaven l’amor ideal a la dama dels seus somnis. Segurament no ens cal retornar a l’Edat Mitjana per tornar a descobrir l’efecte educatiu i pacificador de l’amor cortès; que, si el desconeixíem i relegàvem, deixaríem créixer altre cop al nostre voltant la rudesa en les relacions humanes, el menyspreu pel feble i la lògica de la força. I no és això el que ens mostren massa sovint els noticiaris de la nostra actualitat?

Roses, doncs, i llibres! Un bon remei per preservar i augmentar la nostra idiosincràsia en moments tan crucials com els que ens toca viure. Senyor Sant Jordi, si us plau, un cop de mà, us mussitem amb una molt relativa ingenuïtat!