Et recomanem

Tornar a portada

Va de llibres!

Per aquest mes de març, els companys del Grup d’Animació a la lectura ens proposen dues obres ben diferents: una novel·la de Rafael Chirbes i un assaig de Antonio Muñoz Molina.

En la orilla
Rafael Chirbes       
ED. Anagrama

Rafael Chirbes aborda en la seva última novel·la  l’actual crisi, que no és només econòmica, sinó també social i ètica. El protagonista és Esteban, un home de setanta anys, de qui l’ebenisteria i els negocis immobiliaris acaben d’anar-se’n en orris, deixant en l’atur els seus treballadors. La novel·la està composta per les reflexions del protagonista, contrastades pels punts de vista de les persones més pròximes. Al llarg d’aquestes cavil·lacions fan la seva aparició les diferents edats de l’ésser humà, encara que s’ocupi sobretot de la mort, dels nombrosos contratemps que comporta la vellesa i del poder destructor del diner. Una visió crítica, fins i tot corrosiva, però molt lúcida. Una novel·la molt útil per entendre millor la difícil arrencada del segle XXI, un temps sense déus, ple de trepes i de corruptes, en què el capitalisme financer, amb la complicitat dels governs conservadors i la passivitat dels socialdemòcrates, ha anat acabant amb l’Estat del benestar. Sadurní Tudela

Todo lo que era sólido
Antonio Muñoz Molina
Planeta

Aquesta obra és un assaig sobre la qualitat de la democràcia a Espanya.L’autor és un bon observador de la realitat i ens anima a pensar en cadascuna de les seves pàgines, i ens interpel·la amb aquest pensament de Joseph Conrad: “Es extraordinari com passem la vida amb ells ulls entretancats, l’oïda entorpida i el pensament aletargat”. Constata els profunds canvis que esdevenen des que la crisi, en tota la seva magnitud multidisciplinar es va instal·lar entre nosaltres: empobrint-nos en l’aspecte econòmic, però també en el moral i en el polític. Hem passat de nous rics a nous pobres en un lustre. I ens adverteix que podem anar a pitjor en la qualitat democràtica: “El que avui és més indiscutible i més sòlid i ens importa més (la democràcia) pot sucumbir per interessos econòmics, o designis polítics o simplement perquè no hi va haver un nombre suficient de persones capaces que tinguessin el coratge de defensar-ho. Per exercir aquest coratge cal aixecar la veu i denunciar la degradació de la vida cívica, encara que això el converteixi a un en una cosa pitjor que un reaccionari: un “aguafiestas”.